Un cuento de nada.

Todo tiene su tiempo, y todo lo que se quiere debajo del cielo tiene su hora. ...tiempo de llorar

Y TIEMPO DE REIR...

Moderators: VidaEterna!, Asistente

User avatar
Uno+
Posts: 67
Joined: Thu Nov 10, 2011 5:46 am
Location: Catalunya(Spain)

Un cuento de nada.

Postby Uno+ » Sat Jan 19, 2013 3:05 pm

Ahora hos describo un cuento, fruto de mis lecturas e imaginación, no pretendo en ningún caso confundir, pero para mí es más fácil entender la grandeza del Amor de nuestro Creador.
Lo escribo en mi lengua natal y paternal.


Déu un cop acabat tot allò que era necessari, agraït i per Amor va vestir la Saviesa i l'Intel·ligència, prenent una mica de fang, donant-li forma, i aquesta forma és humana i de nom li va posar Adan, tot el que va fer, ho va fer per Ell, però veient que estava sol, el va sumir en un gran somni, i del seu cos va prendre, per fer-li una companya, i la va anomenar Eva, el manament que van rebre, va ser, que es reproduïssin i poblessin la Terra, més una cosa els va prohibir, que no prenguessin fruit de l'arbre de la ciència del Bé i del Mal
Abans que ells, a la Terra hi havia la serp antiga, el Drac, i aquest era en gran manera poderós i no havia animal com ell, de gran majestuodidad solcava els cels i de fortes urpes era posseïdor, regnant al mar, el cel i la terra.
La serp, entenent a Déu quin era el destí de l'home, ensenyorir-se de totes les bèsties del mar, el cel i la terra, des d'aquell moment, va pensar de quina manera podia enganyar l'home, per treure-li aquest poder, sabia que Adam era obedient a Déu, ja que al costat de Ell va estar en la seva obra.
Un dia veient que l'Eva estava sola, es va acostar i li xiuxiueig, si menges d'aquesta fruita seràs com Déu, i pensant Eva que ser igual que Déu era bo, va prendre d'ella i la va mossegar i va menjar, aprenent el Bé i el Mal, però encisada amb el pecat, que és la por i el dolor. Déu els va fer purs, i ara estava contaminada Eva, ella es va apropar a Adam i li va comptar el seu mal, aquest, sabia que Déu ja no la voldria per haver-lo desobeït i tornaria a estar sol, per Amor a ella i per amor a Déu, va prendre també de la fruita i va menjar, desobeint a Déu per córrer la mateixa sort que Eva, sinó, de quina manera podrien reproduir-se si ja no estaven junts?.
Van ser allunyats del paradís, perquè no prenguessin del fruit de la vida, perquè ja estaven tots dos contaminats.
Des de llavors l'home ja no és senyor de les bèsties, i a la serp antiga li va ser llevat seu esplendor, les ales i les seves urpes, i així es tingui que arrossegar per terra, pel seu mal consell.
Durant totes les generacions, els fills d'Adam han utilitzat la por i el dolor en contra dels seus germans, per sotmetre'ls, ja que no poden ensenyorir-se d'altres animals, només domesticar alguns.
La Terra, com a mare de tots els éssers que l'habiten, no deixa de donar voltes, pensant, el perquè els homes caminen en guerres i maldats, ells la maltracten i ella es ressent, culpa el Pare d'ells per deixar-los a la seva sort, perquè va ser Déu qui la va fecundir.
Un nou manament li va donar Déu a Adam, que prengués i deixés la seva vida quan ell ho veiés oportú, va aprendre durant anys dels herrors dels seus fills, i va trobar l'única solució a la situació d'ells, i va tornar a la Terra i va ensenyar a els homes, que per poder conviure contaminats amb la por i el dolor, necessitaven aprendre a Perdonar, i Ell lliuro seu Cos i vesso la seva Sang per oferir-la als homes, i adquirissin la Saviesa i l'Intel·ligència sense contaminar, ja que va ser fidel al Pare, fent només la voluntat d'Éll, fins a la mort. Una sola oració va ensenyar al fill de l'home, perquè pogués demanar al Pare, el just i necessari per a ser temperat per l'Esperit Sant, perquè el que creu serà una nova forma de Ser, mentre, el món és governat per les Sotanes. I el que predica aquesta oració, la del Pare Nostre, perquè creu en les paraules del Crist, adquireix la Saviesa i l'Intel·ligència necessàries, per ser il·luminat en la Veritat, i tenir Fe en l'Esperança, que per la Gràcia de Déu participem de seva Glòria.
Llucifer, el teu cor s'havia envanit per la teva bellesa. La teva saviesa estava corrompuda per el teu esplendor. I Jo t'he enderrocat fins a la Terra i t'he presentat com espectacle als reis, Com has caigut del cel, brillant estrella, fill de l'Aurora? El teu esplendor ha caigut com Sol i les teves taques et delaten. Enfadada va la Terra amb Déu, perquè els seus fills pateixen malalties i morts, i tu oh querubí protector, has de demostrar la teva humilitat, donant-los calor, i reconeixerà la Terra el meu Amor per ella, aturant-se de donar voltes, i els justos heretaran la teva cara il·luminada, i ocultés en la part fosca, als que no van voler escoltar la Veritat i continuen amb les seves iniquitats, i per les seves mentides, crueltat i falta d'humanitat, seran anomenats dimonis i precipitats a l'infern, i allà serà el tremolar i el cruixit de dents, i només veuran la teva cua que arrossega la tercera part de les estrelles del cel, lliurades a les presons tenebroses en espera del judici, on hi ha les Bèsties, el Nou Drac i el Fals Profeta, i seran turmentats dia i nit pels segles dels segles, i durant aquest temps s'aturaran els naixements i el que busqui la mort no podrà trobarla. Mil anys, seran suficients perquè puguin penedir-se?
Aquest serà el meu dia de descans, finalitzat el Sisè, perquè els homes, seran llavors, senyors de les bèsties i aquestes els obeiran.

Perdonarme por mis faltas, porque arrepentido estoy de las que pueda tener, espero que haya gustado esta narración, ¿Seré llamado falso profeta por ella? Pido perdón a Dios si con ella le ofendo.

Post data:
Por mis palabras, la madre de mis hijos me llama falso y ésta les hace creer que sufro locura, pero yo las creo a ciencia cierta. Y les pido perdón, pues por ellos hago estas cosas.

Return to “Un Poco de Risa y Sentido de Humor”

Who is online

Users browsing this forum: No registered users and 1 guest